MINUTS MUSICALS
Now
12h ago:
6 Noviembre 2009
9 Septiembre 2009

Sempre una passa endavant, Muse firmen els seus temes más clàssics amb els més disco. I en un mateix cd? Sí, i amb una cohesió impresionant. Inspirats en Queen i Depeche Mode però també en els seus treballs previs aconsegueixen oferir un catàleg que sona nou tot i mantenir aquella essència Muse.
Moment memorable: I belong to you/Mon coeur s'ouvre a ta voix. Un principi semblant a Showbiz que amaga una gran sorpresa a dins: un interludi en francès, un piano que talla la respiració, un solo de clarinet (WTF?¿?¿) i en Bellamy convertit en cantant d'òpera.
En general, un treball de 9/10. Muse ha demostrat que sap mirar endavant sense perdre la personalitat que els caracteritza. M'impressiona The Resistance perquè podem trobar ecos de Showbiz, Origin of simmetry, Absolution i Black holes and revelations però sense repetir-se. I precisament aquesta renovació que caracteritza Muse és allò que divideix els seus seguidors. N'hi haurà que no toleraran Undisclosed desires i Uprising, però segur que amb un parell d'escoltes més acaben caient.
Bellamy, al final t'has tornat boig, i no ens podria agradar més.
I belong to you/Mon coeur s'ouvre a ta voix
When these pillars get pulled down
It will be you who wears the crown
And I'll owe everything to you
How much pain has cracked your soul?
How much love would make you whole?
You're my guiding lightning strike
I can't find the words to say
They're overdue
I'd travel half the world to say
"I belong to you"
And she attacks me like a Leo
When my heart is split like Rio
And I assure you my debts are real
I can't find the words to say
When I'm confused
I travel half the world to say
"You are my muse"
(Mon Cœur S'ouvre à ta Voix / Interlude)
Ah! Réponds,
Réponds à ma tendresse
Verse-moi, verse-moi l'ivresse!
Réponds à ma tendresse!
Réponds à ma tendresse!
Ah! Verse-moi l'ivresse!
I belong
I belong to you
Woo!
I can't find the words to say
They're overdue
I traveled half the world to say
"I belong to you"
6 Septiembre 2009
30 Agosto 2009
16 Agosto 2009
26 Julio 2009
Arriba una nova sèrie de sa BBC que s'anomena Psychoville, i he de dir que, de moment, me té fascinat. I és que aquests anglesos són molt especials, només s'ha de veure Dead Set per entendre el que dic.
Dead Set tractava sobre un atac de zombis a gran escala a Regne Unit, mentre els concursants de Gran Hermano havien de sobreviure tancats dins sa casa. Intriga i sang n'eren ingredients principals, fet que també passa a Psychoville. Però de què tracta Psychoville?

Sis personatges han rebut una misteriosa carta enviada per un emmascarat on els recorda que "sap el que van fer". Però aquests personatges viuen cadascun a un lloc diferent, tret den David que viu amb na Maureen, sa mare.
A partir d'aquí faran el que faci falta per tal de mantenir els seus secrets guardats.
Psychoville destaca bàsicament per combinar una estètica de conte de por amb tocs d'humor d'aquells que només poden haver sortit d'Anglaterra, al més pur estil Little Britain. Per entendre millor de què va tot convé fer un breu repàs als personatges en qüestió.
David i Maureen.

Mare i fill bastant peculiars. Ell pateix un cert retràs mental. Ella, molt mala llet i actituds incestuoses. Tots dos comparteixen sa vena psicòpata.
En David no es cansa de dir que sa forma en què més li agrada matar és estrangulant. I sa mare no dubtarà en ajudar-lo a fer el que sigui per tal de no desenterrar el seu secret.
.
.
.
Joy.

Na Joy és una espècie d'enfermera que dóna classes a futurs pares sobre com cuidar els seus fills. Per fer-ho necessiten "muñecos" que facin de fills, però na Joy ho duu una passa més endavant i directament es creu que es seu "muñeco" és un fiet real. I el tracta com a tal, l'anomena Freddy "Fruitcake". El seu marit li segueix la corrent (amb desgana) ja que quan es posa en dubte que en Freddy és de carn i ossos na Joy és capaç de qualsevol cosa...
.
.
.
Mister Jolly.

En Mister Jolly és un pallasso que es dedica a "animar" festes infantils, però degut al seu caràcter sempre les acaba convertint en un malson. El seu reclam és un "garfio", i el seu enemic mortal és en Mister Jelly, el pallasso que tothom vol a les seves festes. Mister Jolly = Krusty x 100.
.
.
Oscar Lomax.

Vell decrèpit i carregat de pasta que viu solitàriament en un castell. Com que és cec li envien un ex-delinqüent per ajudar-lo com a servei social. En Lomax només té interès per una cosa: sa seva col·lecció de "peluches", però està incompleta ja que n'hi falta un. Gràcies a ebay localitza sa peça que cerca, però li ha sortit competència: dues germanes siameses i gordas també volen aquest "peluche"... Faran falta més que diners en aquesta batalla.
.
.
.
Robert.

En Robert és un enano que treballa com actor a (sic) Blancanieves y los siete enanitos. Està enamorat de na Blancanieves, però ella només li dedica despreci i bromes de mal gust. El que no sap aquesta Blancanieves és que en Robert té telequinèsia, i en moments límit és capaç de fer coses espantoses.
.
.
.
.
Fins aquí els personatges principals.Se sospita que tots aquests personatges principals són homicides. El que és segur és que estan tots tarats. Na Joy es queixa que alimentar en Freddy Fruitcake li provoca mal de mugrons. En Lomax va perdre els ulls per un dels seus estimats "peluches". Na Maureen li mastega el menjar al seu fill David quan aquest no vol menjar. En Robert amaga un passat d'actor porno. En Mister Jolly descubrirà qui el va mutilar...
Seria de justícia posar també tots aquells secundaris però n'hi ha tants i tant bons que resultaria complicat fer-ne una selecció.
S'han emès 5 capítols fins avui, i sa duració d'aquests no arriba a mitja horeta. Recomanable 100%!!!

18 Julio 2009
Primer single des seu disco que també es diu així: Monkey off my back.




16 Julio 2009
Selecciona el agregador que utilices para suscribirte a este blog (también puedes obtener la URL de los feeds):