COMENTARIS...

Genial video protagonitzat per Teleñecos. Com sona Bohemian Rapsody interpretat per muñecos? Push play!

I que tingueu un bon dia, esper que us hagi fet tant riure com a jo!

Així ha passat:

Jo estava a Migjorn i, de sobte, apareix una nau espacial al cel. Era un d'aquells típics plats voladors, bastant del gust dels anys 40. Tots estavem perplexos de veure aquesta presència surant damunt Migjorn. La gent era pels carrers i admirava amb sorpresa l'espectacle, però a la vegada amb tranquil·litat. El cel era ben blau i feia un bon sol.

La nau es passava tot el dia volant sobre nostre, fins que amb l'arribada de la foscor tot canviava. El temps s'havia transformat. A mesura que queia la nit havien anat apareixent uns núvols que, acompanyats dels darrers raigs de sol donaven forma a un paisatge negrenc però acollidor.

S'havia preparat una espècie de rebuda a la nau i els seus tripulants just al barranc de s'Engolidor, i tota la gent estava asseguda allà on podia per no perdre's detall d'aquest espectacle: en terra, damunt parets, des de les finestres privilegiades... Ningú volia quedar al marge del que podria succeïr aquella nit. Els espectadors estaven nerviosos però no atemorits ni histèrics, tots esperavem amb alegria i paciència, conscients que allò era un moment històric que ens canviaria per sempre.

Al fons del barranc hi havia un escenari preparat, i la nau començava a descendir lentament per aterrar-hi damunt. Quan només faltaven uns metres per tocar terra, la nau comença a dibuixar una trajectòria estranya: amunt, esquerra, avall, una altra vegada amunt... semblava que s'havia tornat boja. I de sobte, la nau explota i d'ella en surt una espècie de trampolí. S'encenen uns focos gegants, el trampolí cau al centre de l'escenari i uns grans altaveus deixen anar: WIIIIIIIIIIIIIIIII !!! El trampolí era el nou accessori de la Wii d'aquestes festes de Nadal.

Crec que mai abans m'havia passat, però aquesta nit he tingut un somni genial que ha acabat amb... publicitat, com si es tractés d'un repel·lent publi-reportaje de Telecinco. Així de tràgic ha estat el final del meu somni meravellós, i de fet m'he despertat just després de l'anunci de la Wii.

Sé que aquest somni no és gens original, i crec que tenc tots els referents que han donat lloc a aquest esperpent oníric:

- el capítol dels Simpson en què na Lisa descobreix l'esquelet d'un àngel i al final es destapa que tot forma part d'un engany publicitari.

- fa pocs dies vaig veure el primer capítol del remake de V, en què les naus espacials apareixen a la Terra.

- crec que ahir vaig llegir una notícia relacionada amb les expectatives de venda de la Wii per aquestes festes, com si a jo m'importi.

Però per què vaig somiar un putu publi-reportaje? No és just!! Ja no podem descansar de la publicitat ni quan dormim! Així que he arribat a una conclusió: si em torna a passar, denunciaré Nintendo per intrusió mental amb nocturnitat i alevosia, violació de somni i assetjament moral. Nintendo, nos vemos en los tribunaaaaleeeeessss!

Ja ho sabeu, no compreu Wii's perquè han arribat massa lluny amb l'agressivitat publicitària. Fucking Wii!

Heu tingut mai un somni amb publicitat?

Didàctica excursió sa que he tingut avui a Mercadona. He après un parell de coses:

1. Beu-te un pony!!!

No hi ha res millor que arribar a casa després d'un dia dur de treball, obrir sa nevera i beure un bon glop de refrescant Pony.

Mmmmm, autèntic gust de pony de pradera, recupera ses forces fins i tot un mort! (un pony mort, és clar).

Investiguem una mica més sobre aquesta beguda:  "Para llevar este estilo de vida cada vez más activo, los jóvenes necesitan bebidas refrescantes, nutritivas, no alcohólicas que reponen sus energías sin alterar su salud, como la natural, refrescante y nutritiva Pony Malta que todos conocemos y que se fabrica, orgullosamente en las instalaciones de Cervecería Nacional, CN S. A.. Pony Malta es el resultado de un riguroso proceso de elaboración que asegura su alta calidad y delicioso sabor con un alto contenido de proteínas, vitaminas y minerales".

Pony es fabrica a Colòmbia, per tant alerta quan destapis sa mitjana de Pony, mai saps si te sortirà una bala o un fardo de coca.

2. Tritura un peix!!!

Novetats a sa peixateria... CARN PICADA DE PEIX! Igual que si fos porc, vedella, o fiet colombià, ara arriba aquest preparat càrnic (¿) on hi quep gairebé qualsevol producte de la pesca, des de peixos autèntics fins a trossets de víctimes de pirates somalís.

Foto d'arxiu d'un fiet-bebé-Nemo abans de passar a formar part del picadillo de mar : "Mamá, hazme picadillo de mar, porfavor! Y a todos los niños de España también! Arriba Fr Nemo! Y arriba la Constitución marina, estamos dispuestos a defenderla con todos los palitos de mar que haga falta!" "Por una república del  Surimi libre!, por Krissia!"

"¡¡¡¡¡¡POR KRISSIAAAAAAAAAA    YIIIHAAAAAAAA!!!!"

.

Ja tenim data per aquelles sèries més esperades!

LOST, TEMPORADA 6, 20 de gener:

Poc a comentar sobre Perdidos. Només esperem que el final estigui a l'alçada. Ah! I que na Juliette ressuciti, tot i que ho veig complicat tenint en compte que ara protagonitza el remake de V.

DAMAGES, TEMPORADA 3, finals de gener:

Torna la sèrie d'advocats que rarament es desenvolupa als jutjats. Ens encanta la trama no lineal i el suspens que provoca, però sobretot la relació entre Patty Hewes i Ellen Parsons: amigues-enemigues que neden en un mar d'engany, traició i corrupció.

BREAKING BAD, TEMPORADA 3, 24 de gener:

Tornarà en Walter White amb un episodi que resoldrà (o almenys ho esperem) el cliffhanger en què acaba la segona?... SPOILER per si no ho heu vist: un accident d'avió? Tan inesperat com tòpic, ja són unes quantes les sèries que han abusat (o ho faran en breu) d'aquesta tragèdia, entre d'altres Lost, Nip/Tuck, Desperate Housewives, Hospital Central (?)...

Però Breaking Bad té la capacitat de sorprendre'ns gratament cada dos episodis. Tot sigui per les metamfetamines.

I per acabar, un comentari sobre la darrera temporada de Weeds. Aquesta cinquena ha resultat estranya. Hi surten menys drogues i menys armes, però han estat més contundents que en temporades anteriors. Na Nancy Botwin disparant una pistola? N'Adelita amb sobredosis d'heroïna? En Shane alcohòlic? Mmmm... sembla que el drama ha tret protagonisme a l'humor. Quina sort que ens queden aquells secundaris que mai ens deceben: l'excel·lent Celia Hodes, més perduda i desastre que mai, s'ha passat  al "lado oscuro" i ha decidit començar a traficar i a "experimentar" amb la venedora de You're Pretty Cosmetics. I està disposada a prendre el lloc de Nancy Botwin creant el seu propi clan de distribució de maria.

A veure si la sisena temporada de Weeds rescata la recepta que la va fer triomfar al principi, aquella unió de drama humorístic que obligava la protagonista a passar per les situacions més estranyes. Nancy Botwin, deixa estar les màfies mexicanes, abandona Tijuana tan ràpid com puguis i torna als suburbis, on tot era menys fosc i cru. Sense tenir ni idea de cap on anirà la sisena temporada, m'atreviria a anticipar que després d'haver convertit el seu fill en un psicòpata, la família Botwin haurà de plantejar-se un "We're not in Ren-Mar anymore".

Now

12h ago:

Sempre una passa endavant, Muse firmen els seus temes más clàssics amb els més disco. I en un mateix cd? Sí, i amb una cohesió impresionant. Inspirats en Queen i Depeche Mode però també en els seus treballs previs aconsegueixen oferir un catàleg que sona nou tot i mantenir aquella essència Muse.

Moment memorable: I belong to you/Mon coeur s'ouvre a ta voix. Un principi semblant a Showbiz que amaga una gran sorpresa a dins: un interludi en francès, un piano que talla la respiració, un solo de clarinet (WTF?¿?¿)  i en Bellamy convertit en cantant d'òpera.

En general, un treball de 9/10. Muse ha demostrat que sap mirar endavant sense perdre la personalitat que els caracteritza. M'impressiona The Resistance perquè podem trobar ecos de Showbiz, Origin of simmetry, Absolution i Black holes and revelations però sense repetir-se. I precisament aquesta renovació que caracteritza Muse és allò que divideix els seus seguidors. N'hi haurà que no toleraran Undisclosed desires i Uprising, però segur que amb un parell d'escoltes més acaben caient.

Bellamy, al final t'has tornat boig, i no ens podria agradar més.

I belong to you/Mon coeur s'ouvre a ta voix

When these pillars get pulled down
It will be you who wears the crown
And I'll owe everything to you

How much pain has cracked your soul?
How much love would make you whole?
You're my guiding lightning strike

I can't find the words to say
They're overdue
I'd travel half the world to say
"I belong to you"

And she attacks me like a Leo
When my heart is split like Rio
And I assure you my debts are real

I can't find the words to say
When I'm confused
I travel half the world to say
"You are my muse"

(Mon Cœur S'ouvre à ta Voix / Interlude)

Ah! Réponds,
Réponds à ma tendresse
Verse-moi, verse-moi l'ivresse!
Réponds à ma tendresse!
Réponds à ma tendresse!
Ah! Verse-moi l'ivresse!

I belong
I belong to you

Woo!

I can't find the words to say
They're overdue
I traveled half the world to say
"I belong to you"

.

Comença una nova temporada. Una temporada que seguirà més o menys es camí de sa passada, o sigui, sense grans canvis però amb ganes d'acció. S'intentarà evitar aquella actitud sedentària, quieta, còmoda. Es trobaran a faltar algunes baixes de personatges importants, d'altres no. Procurarem improvisar i enfocar aquells girs inesperats que ens depara algun episodi d'una forma més irònica. No caurem en l'avorriment, si no, tenim permís per canviar de canal. Posarem banda sonora a cada moment. Recolzarem tots aquells spin-offs que s'ho mereixen, encoratjarem tots aquells projectes nous en què creguem. Ens motivarem més que mai per descobrir quin és es misteri d'aquesta temporada.

Però sobretot, no permetrem que cap SPOILER ens arruïni el dia. Recapitulem: