COMENTARIS...

Now

12h ago:

Sempre una passa endavant, Muse firmen els seus temes más clàssics amb els més disco. I en un mateix cd? Sí, i amb una cohesió impresionant. Inspirats en Queen i Depeche Mode però també en els seus treballs previs aconsegueixen oferir un catàleg que sona nou tot i mantenir aquella essència Muse.

Moment memorable: I belong to you/Mon coeur s'ouvre a ta voix. Un principi semblant a Showbiz que amaga una gran sorpresa a dins: un interludi en francès, un piano que talla la respiració, un solo de clarinet (WTF?¿?¿)  i en Bellamy convertit en cantant d'òpera.

En general, un treball de 9/10. Muse ha demostrat que sap mirar endavant sense perdre la personalitat que els caracteritza. M'impressiona The Resistance perquè podem trobar ecos de Showbiz, Origin of simmetry, Absolution i Black holes and revelations però sense repetir-se. I precisament aquesta renovació que caracteritza Muse és allò que divideix els seus seguidors. N'hi haurà que no toleraran Undisclosed desires i Uprising, però segur que amb un parell d'escoltes més acaben caient.

Bellamy, al final t'has tornat boig, i no ens podria agradar més.

I belong to you/Mon coeur s'ouvre a ta voix

When these pillars get pulled down
It will be you who wears the crown
And I'll owe everything to you

How much pain has cracked your soul?
How much love would make you whole?
You're my guiding lightning strike

I can't find the words to say
They're overdue
I'd travel half the world to say
"I belong to you"

And she attacks me like a Leo
When my heart is split like Rio
And I assure you my debts are real

I can't find the words to say
When I'm confused
I travel half the world to say
"You are my muse"

(Mon Cœur S'ouvre à ta Voix / Interlude)

Ah! Réponds,
Réponds à ma tendresse
Verse-moi, verse-moi l'ivresse!
Réponds à ma tendresse!
Réponds à ma tendresse!
Ah! Verse-moi l'ivresse!

I belong
I belong to you

Woo!

I can't find the words to say
They're overdue
I traveled half the world to say
"I belong to you"

Primer single des seu disco que també es diu així: Monkey off my back.

MySpace Powertrip

RE-ACTUALITZAT! A dia 20-07-09 ja tenim sa cançó sencera, amb un final raro de collons! Visca els Estats Units d'Euràsia!

ACTUALITZAT! A dia 19-07-09 ja coneixem 5/6 del que és una gran cançó, tot i aquest plagi/semi-homenatge a Queen... ejem.

Per fi coneixem un poquet de lo que serà es nou disc de Muse, The Resistance. Mitjançant sa seva web han organitzat una espècie de gimcama mundial en què s'han de trobar unes pistes que permeten alliberar una cançó tros a tros. De moment ha sortit un poc més d'un minut d'aquesta cançó que sembla que duu per títol United States of Eurasia.

Quina expectació, tot i que encara falten 2 mesos perquè publiquin cd. I mentrestant ja s'han esgotat ses entrades pes concert de dia 27 de novembre. Capullo de jo m'he quedat sense, snif.

Esper que us agradi aquest minut 100% musero.

Que tingueu un bon dia.

Puta merda de canço nova de Black Eyed Peas. M'ha indignat tant que he decidit fer una consulta popular. Recordau que aço no es una democracia (nomes faltaria), es es meu blog! Pero realment no tot lo que brilla son democracies. Te democratitzes? Good for you.

Celebritiiiiieeeeess. Ahi va que chorrazo! Hoy tenemooos.... BLACK EYED PEAS.

Fuera Boom boom pow, aquesta merda que demostra que esta totalment faltada d'inspiracio. Merda de sintetitzadors de veu tipu Cher ("do you believeeeee") i Paulina Rubio ("y yo sigo aquiiii, esperandoteee" "a mi me gusta mordeeer, el mango bien maduritooo"). Merda de ritme, només apte per a gordos nortamericans que fan veure que ballen. Merda de reminiscencia reaggetonera. En definitiva, que si dones un casiotone i unes quantes cerveses a una panda de gitanos segur que te fan una canço millor.

Edit. Despres d'escoltar aquesta puta canço unes 5 vegades he de reconeixer que no esta tan malament. Maldicion!

Aixi i tot preferesc Don't Lie.

Enquesta:

Oh, petits amics, ja fa un mes que no pas per aqui, quina vergonya. I es que ha passat aquest mes d'abril que ni m'he enterat... es temps vola, no?

Avui m'agradaria dedicar aquest post anen Debussy:

I aqui una de ses seves peces que, en quasi 5 minuts, aconsegueix fer de tu lo que vol. T'agafa, te fa pujar dalt de tot per despres fer-te baixar, te destrossa subtilment, i de sa mateixa manera te cura. Debussy, un gran manipulador (fuck you Benjamin Linus).

No me morire sense aprendre a sonar-la.

PD: no me tornen a funcionar els accents fins que restauri, grr.