josepmira dijo

Molt bé, ja he vist Ponyo en el acantilado, i m'ha agradat molt, joder. Sa història en sí no és que sigui espectacular, però sa forma en què està feta aquesta peli és brutalment màgica, de principi a final. Es final és un poc sensiblero, però ningú pot dir que no és un bon final... Sa banda sonora no és molt extensa però sí efectiva, i sa cançó des final és guay. La recoman 100% encara que a simple vista pugui resultar un poc infantil... és Hayao Miyazaki! Torna a ser petit durant una estona.

Properament, Totoro. Encara està anes Torrent-forn, però crec que demà ja li tocarà.

17 Marzo 2011 | 03:22 AM

josepmira dijo

Sí, he escrit 15.000 vegades final anes comentari anterior... és que és molt tard... (excuses)

17 Marzo 2011 | 03:34 AM

josepmira dijo

Banda sonora de Ponyo en el acantilado a Spotify:
http://open.spotify.com/album/0TH909DUILoyBYF7SjxwEB

17 Marzo 2011 | 06:07 PM

josepmira dijo

Hola una altra vegada, ja he acabat sa fase 2: Mi vecino Totoro. I... psé psé, no està malament, però és que Ponyo va deixar unes expectatives molt altes. Crec que ja entenc què ha passat, que Totoro és més antiga que Ponyo, i clar, en Miyazaki encara no tenia tota s'experiència... (excuses? Naah).

Sa història és simple també, evidentment és per fiets, però també juga amb sa màgia i es mons fantàstics. Que se li'n va s'olla, en poques paraules. Joder, a qui no li agradi en Totoro o es moix-bus (sempre he tingut debilitat per animals motoritzats) és que no sap res.

En conclusió, li posaria un 6.5 de nota però perquè ja coneixia ses pelis que vénen després. Si fos sa primera peli den Miyazaki que vegés, sa nota pujaria. Punts desfavorables: sa banda sonora no destaca com sa de Ponyo o El castillo ambulante, i en un moment donat s'acció se m'ha fet massa lenta. Altres diran que es ritme lent i pausat és un punt a favor, i ho entenc tot i no compartir-ho. Per acabar, no puc deixar de reconèixer un fet: Totoro desborda imaginació per tots es costats.

18 Marzo 2011 | 02:36 AM

josepmira dijo

Jejeje, hi ha que veure, des que es blogs no estan de moda m'estic montant un "yo me lo guiso, yo me lo como" per aquí que flipes! Serà que pas masses hores a una realitat paral·lela i aquest és un canal de comunicació amb jo mateix? No ho sé, telefonaré a Freud i que m'ho expliqui.

Lector que te deixis caure per aquí, ni que sigui per casualitat, deixa un comentari, perfavor. És gratis, me faràs molt feliç, i per cada comentari que escriguis, el PPSOE tindrà un diputat menys a ses generals del 2012. Tots sortim guanyant!

18 Marzo 2011 | 02:39 AM

josepmira dijo

Hola!
He acabat de veure (re-veure, millor dit) El castillo ambulante, i crec que se m'acaben els elogis cap en Miyazaki. Repetim tema màgia i fantasia, però ara ho mesclam amb tocs bèl·lics i, com a fons, una societat que s'organitza en regnes. Ciutats medievals en plena revolució industrial, artefactes voladors que deuen més al vapor que a l'aeronàutica, guerres del segle XX quatre-cents anys enrere. Mags, bruixes i encanteris, molts encanteris. Totes aquestes mescles i contradiccions creen un univers únic que no pot amagar qui el firma, Studio Ghibli.
Però sempre hi podem posar pegues a un producte que és quasi perfecte... i en aquest cas seria sa duració... gairebé 2 hores! Molts pensareu que aquesta peli no és tant llarga, però un servidor està acostumat a capítols de màxim 50 minuts, així que m'he hagut de concedir sa llicència de fer un parell d'stops per no saturar es meu dèbil cervell.
Estimat lector, no t'ho pensis, mira El castillo ambulante i deixa't introduir en aquest món que ens ofereix mestre Miyazaki, ben segur que ho gaudiràs.

19 Marzo 2011 | 03:48 AM

josepmira dijo

Ja torn a ser aquí, avui per comentar La princesa Mononoke. Pinzellades generals: aquesta és sa peli més violenta que he vist fins ara den Miyazaki (sang i amputacions everywhere), sa més llarga (2h i quart, avui no comentaré res de nou sobre sa durada que no sapigueu d'abans), sa menys innocent i sa que té un missatge més clar.

Aquesta peli presenta es conflicte que existeix entre humans i natura (representada per animals i esperits), es desequilibri que es produeix quan els humans avancen en el que coneixem com "progrés". Esgotament de recursos, destrucció d'ecosistemes, extinció d'espècies, contaminació... Pèrdua de respecte i valors. Abús de poder. Es protagonista d'aquest film haurà de posar pau entre humans i animals/esperits intentant comprendre cada una de ses visions i posant en comú tots els interessos. No serà gens fàcil, i s'haurà de vessar molta sang per arribar a un acord.

Si hagués de posar nota a La princesa Mononoke, li posaria un 7. Ha estat prou bé però no m'ha encantat. Consider que li sobren bastants moments (2h i quart, aaargh!), hi ha escenes confuses (que no desvirtuen es missatge, però confuses) i li costa un poc arrancar.
D'altra banda he de dir que és final sí que m'ha agradat molt, i m'ha recordat irremeiablement a com acaba ^^SPOILER ALERT^^ sa primera saga d'Alita (Gunnm per ses noves generacions), apropant visions, opinions que semblen en principi irreconciliables. Clar que fer avenir aquestes posicions barallades no és una tasca gratuïta, ni molt menys!!! Pel camí quedarà tota la sang i el patiment que faci falta, però al final haurà valgut la pena ja que haurà posat els fonaments per començar de nou.

Així que me despedesc, igual que aquesta peli, amb un sentiment d'esperança i optimisme; i que per molt que sigui el sofriment, mai és en va, tot i que tampoc en poguem conèixer a priori la seva naturalesa.

20 Marzo 2011 | 03:39 AM

josepmira dijo

Cada dia m'enroll més... promet fer una re-ressenya de Ponyo en el acantilado, sa peli que més he gaudit i sa que menys he comentat. Properament...

-Porco Rosso
-El viaje de Chihiro
-El castillo en el cielo (puta torrent, frissa)
-Kiki's delivery service

20 Marzo 2011 | 03:42 AM

josepmira dijo

Hoy tenemos... Porco Rosso!!! Una peli protagonitzada per un home-porc que és pilot d'hidroavió i pirata aeri a Itàlia durant el periode d'entreguerres (dècada anys 20).

En Marco, que així és com es diu, és envejat pels altres pirates del cel, que veuen com s'enriqueix mentre ells no en fan cap de bé. Per açò contractaran un pilot americà, en Donald Curtis, que serà l'encarregat de retar en Porco Rosso. I què hi ha en joc? L'amor d'una bella pin-up que ha quedat viuda 3 vegades, una joveneta enginyera i un sac ple de pasta per pagar els deutes que li ha suposat sa reconstrucció de s'hidroavió a en Marco. Però per damunt de tot, l'honor. La forma en que es reparteixen les recompenses, ja és un altre tema...

Porco Rosso és una peli de 7.5 casi 8/10, molt entretinguda, d'una duració acceptable (hora i mitja) i, a diferència de ses anteriors pelis den Miyazaki que ja he comentat, aquesta no presenta cap element màgic ni fantàstic... Cap? Bé, sí, un. En Marco és mig humà i mig porc. No queda del tot clar què li va passar, però es veu que és una espècie de conjur o encanteri. Aquest seria l'únic tret màgic... que raro, no?

Punts forts: espectaculars combats aeris amb hidroavions que són manejats magistralment per aquests artistes de l'aire. També destaquen alguns tocs d'humor que t'obliguen a riure, com al principi, en què el tàndem de pirates-patans segresta un grup de 15 fietes que eren d'excursió en barco a alta mar, i un cop dins l'hidroavió es veuen desbordats davant aquest "chiquipark" diabòlic... També s'ha de dir que en Marco/Porco Rosso és un personatge molt ben creat, interessant, valent i mig porc, cosa que t'hauria d'agradar a no ser que siguis musulmà o jueu (i en aquest cas te demanaria educadament que sortissis d'aquesta pàgina... que no, que és broma! XD).

Punts dèbils: crec que cap. Una peli d'animació molt correcte i molt equilibrada quant a acció, humor, etc. Recomanable 100 %!!!

21 Marzo 2011 | 03:55 AM

josepmira dijo

Encara no m'havia passat, però he decidit abortar "Kiki's delivery service", traduït a Espanya com "Nicki, la aprendiz de bruja". Kiki sona malament en castellà... imagina es títol traduït literalment: "Kiki: servicio a domicilio" XD... no queda bé, és massa porno-festiu, només na Belle reparteix kikis a domicili.

Només començar té una mala pinta... Un pastel, una música cursi, una bruixa petita que se'n va a recórrer món... No, gràcies, no me fa gens de ganes. Tenc 50.000 maneres millors de perdre es temps. He descobert un "documental" a youtube on un àrab yihaidista destapa es plans ocults d'Israel per apoderar-se del món... conspiranoia en estat pur, mola!

Com que no comentaré més pelis fins que no se m'hagi baixat "El castillo en el cielo", deixaré un parell de curiositats den Miyazaki que he tret de sa wiki-wiki:

Desde joven supo que se dedicaría al negocio de su padre. Cursó estudios de ciencias económicas, sin embargo, en la década de los sesenta comenzó a trabajar en Toei con el cargo de intercalador (encargado de dibujos entre movimientos). Con el tiempo se convirtió en secretario en jefe del sindicato, donde conoció a Isao Takahata, gran amigo que luego sería colega en el Studio Ghibli.

Miyazaki fue ganando más responsabilidades en sus primeros años de trabajo, lo que le lleva a colaborar con Isao Takahata en los anime Heidi, Marco, Ana de las Tejas Verdes y La abeja Maya para el estudio Zuiyô Enterprise, que más tarde se convertiría en Nippon Animation, en los setenta. También participa en la obra Ana de Las Tejas Verdes. En 1978 dirige su primera serie Conan el niño del futuro y en 1979 su primera película El castillo de Cagliostro, única no considerada del Studio Ghibli.

22 Marzo 2011 | 12:54 AM